Explicació de les normes de pneumàtics de la F1: compostos, pneumàtics obligatoris i requisits de parada a boxes

1. Introducció a la importància de l'estratègia dels pneumàtics

Els pneumàtics són un dels factors de rendiment més influents a la Fórmula 1. Determinen l'adherència, la durabilitat i el comportament tèrmic, i tots aquests factors influeixen en el temps de volta i l'estratègia de cursa. Com que el desgast dels pneumàtics varia segons l'estil del pilot, el disseny del cotxe i la superfície de la pista, les normes sobre pneumàtics afegeixen profunditat estratègica i obliguen els equips a equilibrar el rendiment, la longevitat i el temps de parada a boxes.

2. Compostos de pneumàtics secs (C0–C5)

Pirelli subministra sis compostos de pneumàtics llisos per a la temporada, etiquetats de C0 (els més durs) a C5 (els més tous). Cada cap de setmana de cursa presenta tres d'aquests, designats com:

• Durs (blanc)
• Migs (groc)
• Tous (vermell)

Característiques:

• Durs (rang C0–C2):
  Duradors, menys adherència, escalfament més lent, adequats per a circuits calorosos o trams llargs.
• Mitjana (rang C2–C4):
  Opció equilibrada per a la flexibilitat, sovint el pneumàtic de competició preferit.
• Tova (rang C3–C5):
  Màxima adherència, temps de volta més ràpids, però vida útil més curta i més degradació.

El conjunt de compostos escollit varia segons les exigències de la pista (abrasió, càrrega de corba, temperatures).

3. Pneumàtics intermedis i de pluja

Per a condicions de pluja, Pirelli ofereix:

• Intermedis (verd):
  Per a pluja lleugera, pistes humides o condicions d'assecat. Bon desplaçament d'aigua però dissenyat per a una adherència moderada.
• Pneumàtics de pluja completa (blau):
  Solcs profunds per a pluja intensa i aigua estancada. Poden netejar grans volums d'aigua per segon, però són significativament més lents en una pista d'assecat.

A diferència dels slicks, els pneumàtics de pluja no requereixen un cicle d'ús obligatori: es despleguen únicament en funció del temps.

4. Normes obligatòries per a pneumàtics

En curses en sec, les normes exigeixen:

1. S'han d'utilitzar almenys dos compostos de sec diferents a la cursa.

2. Els pilots han de començar amb qualsevol compost que triïn (s'ha eliminat l'antiga "regla dels pneumàtics Q2").

3. Assignació obligatòria de compostos: La FIA pot designar els pneumàtics obligatoris per a sessions específiques (per exemple, les normes de Sprint Shootout).

Si una cursa es declara mullada, la regla obligatòria de dos compostos es cancel·la.

5. Requisits de les parades a boxes i ús dels pneumàtics

Una cursa en sec requereix una parada obligatòria a boxes, ja que l'ús de dos compostos de sec requereix almenys un canvi de pneumàtics.

Altres normes d'ús:

• Els equips han de retornar jocs específics després de les sessions d'entrenament, cosa que redueix l'estoc de pneumàtics durant el cap de setmana.
• Una pressió mínima dels pneumàtics i una inclinació màxima dicten les restriccions de configuració del cotxe.
• En condicions de cotxe de seguretat o bandera vermella, les oportunitats de canvi de pneumàtics poden alterar significativament l'estratègia.

Com que les pèrdues en boxes varien segons el circuit (normalment entre 18 i 25 segons), el temps d'una parada és fonamental.

6. Paper del cotxe de seguretat i el VSC

Les neutralitzacions influeixen fortament en l'estratègia dels pneumàtics:

Cotxe de seguretat (SC)

• Permet parades a boxes barates ja que la cursa circula lentament.
• Pot canviar una cursa d'una parada a dues parades si els equips tenen una oportunitat lliure.
• Pot estalviar el desgast dels pneumàtics reduint les voltes a ritme de cursa.

Cotxe de seguretat virtual (VSC)

• Redueix les pèrdues en boxes, però menys que el SC.
• Sovint s'utilitza per "compensar" oportunament els rivals en estratègia.

Un període de precaució ben programat pot valer diversos segons contra els competidors que es queden a boxes en condicions de bandera verda.

7. Com afecta la degradació dels pneumàtics a l'estratègia

La degradació dels pneumàtics determina:

• Longitud de la parada (quant de temps pot funcionar cada pneumàtic)
• Perfil de ritme de cursa (temps de volta plans vs. decreixents)
• Finestres òptimes a boxes
• Potencial de sobre-tallatge/infra-tallatge

Tipus de degradació:

• Degradació tèrmica: Els pneumàtics s'sobreescalfen i perden adherència. Comú en curses calentes i corbes d'alta energia.
• Desgast abrasiu: Pèrdua física de goma en circuits irregulars.
• Graining: Acumulació de goma que redueix temporalment l'adherència.
• Butllofes: Sobreescalfament intern que causa bombolles a la superfície.

Els equips simulen la degradació abans del cap de setmana, però les condicions reals sovint obliguen a canvis d'estratègia en directe.

8. Exemples d'estratègies

Estratègia d'una sola parada (Dura → Mitjana)

• Comú en circuits de baixa degradació.
• Prioritza la posició a la pista i la conservació dels pneumàtics.

Estratègia de dues parades (Mig → Dur → Mig)

• S'utilitza quan la degradació dels pneumàtics és alta.
• Permet un ritme més agressiu amb pneumàtics més frescos.

Aposta suau primer (Tuu → Mig → Mig)

• Sortida d'alt risc per a la posició a la pista.
• Útil en circuits on és difícil avançar.

Encreuament intermedi a lliscant en condicions mixtes

• Es requereix un temps crític, ja que l'adherència canvia dràsticament.
• El primer pilot que puja a lliscants pot guanyar entre 5 i 10 segons sobre els competidors amb el pneumàtic equivocat.

9. Resum

Les normes dels pneumàtics configuren tot el panorama competitiu de la Fórmula 1.

• Les curses en sec requereixen múltiples compostos i almenys una parada a boxes.
• Els lliscants (C0–C5), els intermedis i els mullats ofereixen diferents finestres de rendiment.
• Els cotxes de seguretat, els patrons de degradació i les condicions de la pista influeixen profundament en l'estratègia.

Dominar l'ús dels pneumàtics és una pedra angular del rendiment modern de la F1, i sovint la diferència entre guanyar i perdre.